Idees

Hàbits d’autocura: 50 idees petites i com mantenir-les

50 hàbits d’autocura per al cos, la ment i la gent que t’envolta, què diu la recerca sobre els que més compten i com triar-ne tres que mantindràs.

Els hàbits d’autocura són les coses petites i quotidianes que fas amb regularitat per cuidar el cos, la ment i les relacions: una hora fixa per anar a dormir, una passejada a l’aire lliure, un missatge a un amic. No cal que costin diners ni que t’ocupin una tarda. Els que més ajuden acostumen a ser els més avorrits, fets sovint.

Aquí tens 50 idees d’autocura agrupades per àmbits, la recerca que hi ha darrere de les poques que més compten i una manera senzilla de triar els tres primers perquè es quedin de debò.

Què fa que un hàbit d’autocura sigui bo

La majoria de llistes d’idees d’autocura barregen dues coses diferents: els capricis i els hàbits. Un dia d’spa és un caprici. Anar a dormir a la mateixa hora cada nit és un hàbit. Els capricis estan molt bé, però la feina constant la fan els hàbits, perquè passen tant si en tens ganes com si no.

Un bon hàbit d’autocura passa tres proves:

  • És petit. «Fer estiraments 5 minuts» és millor que «fer més ioga».
  • És concret. Al final del dia, pots dir que sí o que no.
  • Té un senyal. «Després de rentar-me les dents al vespre…» dona a l’hàbit un lloc en el teu dia.

Fes servir aquestes proves mentre llegeixes la llista. Si una idea no en passa alguna, fes-la més petita o lliga-la a alguna cosa que ja fas.

Tipus d’autocura

Trobaràs l’autocura dividida en un nombre d’àmbits que va de cinc a vuit. Nosaltres n’hem fet servir cinc, que cobreixen gairebé tot el que la gent hi vol dir: física, mental i emocional, social, pràctica i descans. El que importa no són les etiquetes. És adonar-te de si tots els teus hàbits són en un sol àmbit mentre un altre queda oblidat.

Un diagrama senzill de cinc rajoles arrodonides amb les etiquetes física, mental i emocional, social, pràctica i descans, cadascuna amb un exemple breu d’hàbit a sota
Cinc àmbits de l’autocura, amb un hàbit petit a cadascun

Hàbits d’autocura física

  1. Ves a dormir dins de la mateixa franja d’una hora cada nit, també el cap de setmana.
  2. Lleva’t més o menys a la mateixa hora cada dia.
  3. Beu un got d’aigua quan et llevis.
  4. Camina 20 minuts al dia.
  5. Surt a la llum del dia abans de migdia.
  6. Fes estiraments 5 minuts després de molta estona sense moure’t de la cadira.
  7. Dina com cal, lluny de la taula de feina.
  8. Afegeix una ració de verdura al sopar.
  9. Pren cafeïna només al matí i a primera hora de la tarda.
  10. Demana la visita al dentista, al metge o a l’oculista que vas ajornant.
  11. Puja per les escales un cop al dia.
  12. Deixa el mòbil fora de l’habitació.

Uns quants d’aquests són, en realitat, hàbits de son. Si vols començar pel son, la nostra guia d’hàbits per dormir millor els explica amb més detall.

Per què el moviment s’hi guanya el lloc

El moviment té una evidència especialment sòlida pel que fa a com et sents, no només a com et veus. Una síntesi de 97 revisions sistemàtiques publicada el 2023, que abastava més de 1.000 assajos i 128.000 adults, va trobar que l’activitat física tenia efectes de mida mitjana sobre els símptomes de depressió, ansietat i malestar psicològic en comparació amb l’atenció habitual, i que l’activitat de més intensitat tendia a ajudar més. Els autors adverteixen que moltes de les revisions de base eren de baixa qualitat, però la direcció era coherent en grups de persones molt diferents.

No et cal cap gimnàs. Una passejada a pas lleuger de 20 minuts, la majoria de dies, és alhora un hàbit d’autocura i un hàbit de moviment.

Hàbits d’autocura mental i emocional

  1. Escriu tres coses que t’hagin anat bé avui, i per què.
  2. Escriu tres línies en un diari abans d’anar a dormir.
  3. Respira a poc a poc 2 minuts quan notis tensió.
  4. Posa nom a l’emoció quan alguna cosa et trasbalsi, encara que sigui només per a tu.
  5. Llegeix 15 minuts en lloc de passar el dit per la pantalla.
  6. Dedica 10 minuts a una afició que no tingui res a veure amb la feina.
  7. Desactiva les notificacions d’una app que t’estressi.
  8. Passa una hora sense pantalles abans d’anar a dormir.
  9. Escriu una preocupació i un petit pas següent, i tanca la llibreta.
  10. Escolta un àlbum o un pòdcast sense fer res més.

L’exercici de les «tres coses bones»

La idea 13 ve d’un dels estudis més coneguts de la psicologia positiva. En un estudi en línia aleatoritzat, Martin Seligman i els seus col·legues van assignar a 577 adults un de sis exercicis d’una setmana. Un d’ells consistia a escriure, cada nit, tres coses que havien anat bé aquell dia i per què havien passat. De les 411 persones que van completar tots els seguiments, les que havien fet aquest exercici eren més felices i estaven menys deprimides sis mesos després que al començament, mentre que l’exercici placebo només havia tingut efectes de curta durada. Els investigadors van trobar que el benefici durador anava lligat a fins a quin punt la gent havia continuat l’exercici pel seu compte després d’acabar la setmana.

Era un sol estudi, amb voluntaris que havien triat participar-hi, així que pren-t’ho com una cosa prometedora més que no pas demostrada. Però són dos minuts, no costa res i encaixa bé al final del dia.

Hàbits d’autocura social

  1. Escriu un missatge a un amic o a algú de la família cada dia.
  2. Un cop a la setmana, truca algú en lloc d’escriure-li.
  3. Fes un àpat a la setmana amb altra gent.
  4. Dona les gràcies a algú per alguna cosa concreta.
  5. Apunta’t a una classe, un club o un grup que es trobi regularment.
  6. Planifica cada mes, amb algú, alguna cosa que t’il·lusioni.
  7. Respon el missatge que fa dies que evites.
  8. Digues que no a una cosa per a la qual no tens lloc.

Les relacions són un hàbit de salut

És fàcil veure els amics com un premi per quan hagis acabat la feina de debò. L’evidència suggereix que es mereixen un lloc a la llista principal. Una metaanàlisi de 148 estudis que van seguir més de 300.000 persones va trobar que les que tenien relacions socials més fortes tenien aproximadament un 50 % més de probabilitats de sobreviure durant els períodes estudiats. Eren estudis observacionals, així que mostren una relació, no la prova que l’amistat allargui la vida, però la mida de l’efecte era comparable a la de riscos ben coneguts com fumar.

Un missatge al dia et porta menys d’un minut, i és un dels hàbits d’autocura més fàcils de registrar. Si també tens cura d’infants, la nostra llista d’hàbits saludables per a infants té idees que pot compartir tota la família.

Hàbits d’autocura pràctica

  1. Endreça una superfície 10 minuts cada vespre.
  2. Deixa preparada la roba de demà abans d’anar a dormir.
  3. Escriu les tres tasques més importants de demà abans de plegar.
  4. Mira el saldo del compte del banc un cop a la setmana.
  5. Fes un dia sense despeses a la setmana.
  6. Prepara un dinar per endavant.
  7. Buida la safata d’entrada un cop a la setmana, o com a mínim la part urgent.
  8. Fes el llit al matí.
  9. Torna a deixar les coses al seu lloc de seguida.
  10. Tingues una llista curta del que has de fer i per quan, i mira-la cada matí.

L’autocura pràctica poques vegades sembla autocura en el moment. Es nota després, en el matí que no és una cursa.

Hàbits de descans i natura

  1. Passa temps a l’aire lliure: en un parc, un jardí, un bosc o a la vora de l’aigua.
  2. Fes una pausa de debò per dinar, lluny de les pantalles.
  3. Agafa’t un vespre sencer lliure cada setmana.
  4. Queda’t al llit fins tard un cop a la setmana, sense sentir-te culpable.
  5. Pren-te el cafè o el te del matí a fora.
  6. Fes una pausa de 10 minuts després de cada 50 minuts de feina concentrada.
  7. No facis res durant 5 minuts: ni mòbil ni llibre.
  8. Fes-te un bany o una dutxa llarga sense presses.
  9. Un cop al mes, ves a peu a algun lloc nou.
  10. Reserva un dia sencer al mes sense res programat.

Dues hores a la setmana a l’aire lliure

En un estudi amb gairebé 20.000 persones d’Anglaterra, Mathew White i els seus col·legues van trobar que les persones que havien passat almenys 120 minuts a la natura la setmana anterior tenien més probabilitats de dir que tenien bona salut i un benestar alt que les que no n’hi havien passat gens. Els beneficis s’estabilitzaven entre uns 200 i 300 minuts, i no importava si el temps arribava en una sola sortida llarga o en diverses de curtes. Era una enquesta, així que mostra una relació i no una causa, però et dona un objectiu útil: dues hores a la setmana, repartides com et vagi bé.

Una llista d’autocura per a un dia

Si 50 idees et semblen massa, aquí tens un dia senzill que toca tots els àmbits. Copia’l, marca’l i canvia el que no et vagi bé.

Això són uns 40 minuts en total, la majoria dins de coses que ja fas.

Com triar els teus tres primers hàbits d’autocura

Una llista de 50 és una carta de restaurant, no un pla. Si intentes començar deu hàbits un dilluns, probablement a final de mes no en mantindràs cap. Comença amb tres:

  1. Un hàbit físic, idealment de son o de moviment, perquè sostenen tota la resta.
  2. Un hàbit d’un àmbit que tens descuidat. Si físicament estàs bé però fa setmanes que no parles amb cap amic, tria’n un de social.
  3. Un hàbit que de debò vulguis fer, perquè a la llista hi hagi alguna cosa que t’il·lusioni.

Després converteix cadascun en un pla «si…, aleshores…»: «Després de fer-me el cafè del matí, em beuré un got d’aigua.» En una revisió de 94 estudis, Peter Gollwitzer i Paschal Sheeran van trobar que els plans d’aquest tipus tenien un efecte de mitjà a gran sobre si la gent complia el que s’havia proposat. La nostra guia sobre com crear un hàbit t’explica la resta de passos.

Dona-li temps. Un hàbit diari nou pot trigar des d’unes quantes setmanes fins a molts mesos a semblar automàtic, així que jutja’l al cap de dos mesos, no de dues setmanes. Les xifres les expliquem a quant es triga a crear un hàbit.

Quan l’autocura no és suficient

Els hàbits d’autocura donen suport al teu benestar; no substitueixen l’ajuda quan la necessites. Si fa més d’un parell de setmanes que estàs baix d’ànim, que tens ansietat o que no et sents tu, o si les coses del dia a dia s’han tornat difícils de gestionar, parla amb el teu metge o amb un servei de salut mental. Una passejada i un diari són bons companys d’aquesta ajuda, no la substitueixen.

Registra els teus hàbits d’autocura

Apuntar el que has fet ja és un petit hàbit d’autocura. Et mostra quins hàbits aguanten i quins necessiten un senyal millor. N’hi ha prou amb un full de paper a la nevera: el nostre habit tracker setmanal per imprimir gratis encabeix tres hàbits i una setmana en una sola pàgina.

Si prefereixes el mòbil, habitual és un habit tracker que ho guarda tot al mateix mòbil, sense compte i sense anuncis. La versió gratuïta inclou fins a 3 hàbits actius, que és exactament el nombre amb què et recomanaríem començar. Un hàbit es pot comptar («2 gots d’aigua abans de dinar»), cronometrar amb un temporitzador integrat («20 minuts a l’aire lliure») o ser una cosa que deixes («res de mòbil al llit»), i pots afegir una nota a qualsevol dia.

La pantalla d’inici d’habitual amb una llista curta d’hàbits, cadascun amb un emoji i un color, i els dies que s’han fetLa pantalla d’inici d’habitual amb una llista curta d’hàbits, cadascun amb un emoji i un color, i els dies que s’han fet
Tres hàbits d’autocura, cadascun registrat amb un toc

També pots posar un objectiu a l’hàbit que més t’importa, com ara 30 dies de passejades. A habitual, els objectius només sumen: un dia perdut no te’n treu mai cap, només allunya una mica la meta. Això encaixa millor amb l’autocura que una ratxa fràgil, perquè les setmanes en què més la necessites solen ser les que et saltes algun dia. Si passa, llegeix què fer si et saltes un dia i continua. I si vols més idees més enllà de l’autocura, la nostra llista de 60 idees d’hàbits per registrar en té.

Fonts

  1. Gollwitzer, P. M., & Sheeran, P. (2006). Implementation intentions and goal achievement: A meta-analysis of effects and processes. Advances in Experimental Social Psychology, 38, 69–119.
  2. Holt-Lunstad, J., Smith, T. B., & Layton, J. B. (2010). Social relationships and mortality risk: A meta-analytic review. PLoS Medicine, 7(7), e1000316.
  3. Seligman, M. E. P., Steen, T. A., Park, N., & Peterson, C. (2005). Positive psychology progress: Empirical validation of interventions. American Psychologist, 60(5), 410–421.
  4. Singh, B., Olds, T., Curtis, R., Dumuid, D., Virgara, R., Watson, A., Szeto, K., O’Connor, E., Ferguson, T., Eglitis, E., Miatke, A., Simpson, C. E., & Maher, C. (2023). Effectiveness of physical activity interventions for improving depression, anxiety and distress: An overview of systematic reviews. British Journal of Sports Medicine, 57(18), 1203–1209.
  5. White, M. P., Alcock, I., Grellier, J., Wheeler, B. W., Hartig, T., Warber, S. L., Bone, A., Depledge, M. H., & Fleming, L. E. (2019). Spending at least 120 minutes a week in nature is associated with good health and wellbeing. Scientific Reports, 9, 7730.

Preguntes

Quins són bons hàbits d’autocura?

Els bons hàbits d’autocura són coses petites i regulars que cuiden el cos, la ment i les relacions: una hora fixa per anar a dormir, una passejada cada dia, un got d’aigua al matí, un missatge a un amic, tres línies en un diari. Els millors són prou concrets perquè, al final del dia, sàpigues si els has fet.

Quins tipus d’autocura hi ha?

Les llistes van de cinc a vuit àmbits, però la majoria inclouen l’autocura física, emocional, mental, social i pràctica, i algunes hi afegeixen l’espiritual, l’ambiental o la financera. Les etiquetes importen menys que l’equilibri: si tots els teus hàbits d’autocura són d’un sol àmbit, afegeix-ne un d’un altre.

Com començo una rutina d’autocura?

Comença amb un, dos o tres hàbits petits, no amb una rutina sencera. Lliga cadascun a alguna cosa que ja fas, com ara «després de fer-me el cafè del matí, em beuré un got d’aigua», i fes-lo prou petit per poder-lo fer fins i tot un mal dia. Afegeix-ne més només quan els primers funcionin sols.

L’autocura és egoista?

No. Dormir prou, moure’t, menjar amb regularitat i mantenir el contacte amb la gent et mantenen prou bé per respondre a tota la resta, incloses les persones que compten amb tu. L’autocura només esdevé un problema si es converteix en una manera d’evitar coses que has d’afrontar.